QUÈ PASSA AMB EL MONTALT?

Un any més, Sant Vicenç ha pujat el Pessebre al Montalt. Més de 100 persones hem ganes de passar-ho bé ens hem trobat com cada any a les 8 del matí i xino xano cap amunt què no és faci tard.
Aquest any però, havia un afegit, tornen haver-hi problemes amb el propietari de les terres, no ens permeten passar per el camí ancestral què sempre havien fet servir els santvicentins/es per pujar fins a la Ferradura, què és on parteixen els camins dels pobles veïns.
De fet, ja fa anys què el tema dura i no és just què un camí què l’han vetllat la gent del poble, aquesta és vegi privada del seu us.
En qualsevol cas, és va repartir un manifest explicant els fets desagradables ocorreguts què podeu llegir fent un clic aquí, a més veureu algunes imatges de la jornada.

Sopar de Caps de Colla de la Comarca "del bon rollo" i II

Bé doncs, l'amic David Roy, ha cedit el seu magnífic reportatge fotografic del sopar "del Bon Rollo".

Us animo a veure les imatges del "Desfase", no és pot deixar de veure segons què...

Feu un clic a la foto i veureu més

Sopar de Caps de Colla de la Comarca "del bon rollo"

Feu clic sobre la imatge i veureu quina Colla ...

Un any més, els Caps de Colla i acompanyants ens hem trobat per fer el sopar de la Coordinadora de Geganters del Maresme. Gaire bé érem totes les Colles representades, amb 46 comensals disposats a passar una bona estona.
I tant què ho varem passar bé, entre àpat i glop anàvem passant l’estona amb gresca i ganes de riure, sempre hi ha algú per dir-ne alguna, de fet a veure qui la diu més grossa, no és talla ningú.
D’entrada cal felicitar a la Roser Ercilla, de la Colla de Caldes d’Estrac, què queda encarregada d’organitzar cada any “la festeta” i què duri.La Comarca “del bon rollo” varem demostrar una altra vegada la molt bona sintonia entre companys i companyes, ho dic diferenciant per què ara tenim “mestresses” al cap davant de la Coordinadora del Maresme.
L’Anna de la Colla de Sta. Susanna i l’Agnès de la Colla de Premià de Dalt varen ser les encarregades de fer la salutació, per cert l’Agnès feia anys (no diré els que fa per què no vull problemes...)
En fi, val la pena passar una bona estona amb companys i amics, a més hem descobert costats amagats d’alguns. Efectivament, una vegada varem acabar el sopar els més agosarats van continuar la festa a la discoteca, noi com ballaven, alguns què son els més “serios” o això diuen d’ells, però no diré qui son, mireu les fotos i opineu.
Apa doncs què continuï la Comarca “del bon rollo”, i què per molts anys!!!

"El bon rollo" al Maresme

Quin gust dona ser del món geganter, però més en dona ser de la comarca del Maresme.
L’altre dia en una reunió, que tot sigui dit, em feia respecte per no dir por, s’ha de reconèixer que en vaig sortir satisfet i perdoneu la supèrbia, però em sentia amb recança per què va ser un tema que va quedar pendent abans de que la Colla de Sant Vicenç deixés la Vocalia.
Varem solucionar un tema en la que tots teníem a dir la nostra i d’opinions ben diverses. Tots tenien la seva raó més o menys en funció de la sensibilitat personal i per tant totes amb una certa posició de pes enrocada.
Segurament no és fàcil expressar opinions que puguin sentir ofesos als altres, però sense entrar en detalls, si que s’ha de fer esment als companys de Badalona, tenint una actitud de enteresa, saber estar i aportants solucions que van ajudar a reconduir les coses.
Del que si en podem estar segurs, que sense “el bon rollo” que tenim en aquesta comarca, hagués estat gaire bé impossible arribar als acords de permetre que totes aquelles Colles que és vulguin adherir, seran benvingudes i tindran la cabuda amb els dret i uts, això ens fa ser solidaris amb les respectives opinions.
A més varem decidir entre tots la necessitat de com representar a l’ACGC amb responsabilitat i dedicació i això ens té que omplir de satisfacció, tenint en conte que la Coordinadora de Geganters del Maresme és reconeguda al Món Geganter per “el bon rollo” i la molt alta implicació de la seva gent, encomanant a tots els que anem arribant ens identifiquem ràpidament i ens sentim ben ha gust.
Una vegada feta la feina, ens trobarem en un sopar de Caps de Colla i tots aquells que ens trobem a les reunions durant l’any, fins divendres, més de 40 persones estem apuntats, imagineu doncs del que estem parlant, això “el bon rollo”
El que us deia un orgull ser geganter i del Maresme.

QUÈ VA SER PRIMER L'OU O LA GALLINA

Això mateix, què va ser primer l’ou o la gallina. Aquesta frase feta em serveix per definir el paper de les entitats envers la relació amb les administracions públiques.
En una època de crisi econòmica en la que només sentim a parlar de pressupostos restrictius, no parem de sentir que ens hem d’estrènyer el cinturó. No entraré a valorar quin és el cinturó que s’ha d’estrènyer, si el de les entitats o les dels membres de les entitats, aquests ja paguem prou amb hores familiars.
Tenint en conte que vivim en un poble que ingressos extraordinaris n’hi ha ben pocs. No tenim industria, pagesia o un ampli comerç, el poc que hi ha fa un gran esforç col·laborant en els actes, sent gaire bé sempre els mateixos els que participen.
En èpoques de crisi, crec que s’ha de tenir clar que a la gent ens han de distreure per passar el millor possible els problemes quotidians. En un article que vaig llegir no fa gaire en parlava en aquest sentit, també és parlava que gràcies a les entitats s’han mantingut vius molts actes, que desprès tota la societat ha pogut gaudir, inclòs les mateixes administracions.
Quan arriba final d’any, les entitats comencem a fer càlculs per ajustar els balanços i justificacions de despeses per presentar. També a organitzar les activitats del proper any, amb això comença una mena de neguit estrany per què tenim la sensació que els ingressos no arribaran per cobrir les despeses, incloent les subvencions.
Els que formem part de les entitats ens mirem amb recel a les altres, però no és menys veritat que la majoria d’entitats fem verdaders esforços per mantenir vius els actes de la vida civil, participant als actes de Festa Major d’hivern, d’estiu i d’altres . Que consti que a St Vicenç amb la Festa Major d’estiu, sent el 15 d’agost, és moltes vegades un problema organitzar activitats, ja que la gent marxa de vacances, tot i que alguns venen expressament per participar.
Aquest fet el vull reivindicar. Hi ha entitats que per diverses raons no poden organitzar actes en aquestes dates, bé sigui que no son prous membres, d’altres per què l’activitat no es pròpia de les dates d’estiu, però hi ha altres que molt no s’esforcen, bé, s’esforcen en criticar el que fem d’altres, d’això si que tenen temps malauradament.
L’esforç que fan algunes entitats és té que notar a l’hora de fer el reconeixement públic, sobre tot per qui té que prendre decisions, per què si no, poc valdrà la pena.
No és pot posar a tothom al mateix sac, però és té que reconèixer que de no sé quantes entitats que havien a la darrera Fira d’Entitats, a la Festa Major d’estiu van participar quatre o cinc entitats. Insisteixo no entraré a jutjar el que pot i el que no pot, cadascú ja sap el que té que fer, jo ho faig, dir-ho al lloc que toca, és a dir reivindicar-ho al Consell de Cultura i posteriorment en el meu bloc.
Si qui té que prendre les decisions no diferencia, pot ser si que acabarem el 15 d’agost marxant tots de vacances, per què siguem clars, pencar per què altres visquin, no és ixò companys, no és això.
Entenc que algú és pugui molestar (no és la meva intenció), però el que és molesta, pot ser no les té totes i que consti que jo no tinc res personal contra ningú.
Per això, què va ser primer l’ou o la gallina.