UN HOMENATGE ALS MEUS SIMPATITZANTS

De vegades, moltes vegades hem pregunto que foto complicant-me la vida participant en la xarxa associativa.
Com pot ser tot i no entendre gaire bé res de les reaccions més primitives del ésser humà, el meu interior em demani que estigui constantment participant, opinant, debatin aspectes que per el que m’haig de guanyar, m’obliga a tenir que defensar-me d’actituds diguem-ho suau agressives cap a la meva persona, inclosos els que amb escrits i signant amb pseudònims s’amaguen per no dir-ho a la cara, i això que encara no m’he menjat a ningú, encara em faria mala digestió. Pot ser és que tinc una manera de ser que lliga poc amb els tarannàs més habituals, és a dir, sovint faig el que crec que tinc que fer o dir a la cara.
Se que no és gaire ortodoxa di les coses per el seu nom, però afortunadament sent d’aquesta manera no he tingut mai problemes (bé algun si), però si que xoca amb els intolerants, amb els que no admeten que els altres tinguem punts de vista diferents i els fem públics.
Com deia, no he deixat mai de pagar als meus deutors ni en la vida personal ni professional, ni cinc ni cinc mil, segueixo amb la mateixa dona que em vaig casar per primera vegada, no he tingut cap malaltia greu ni física ni psíquica (gràcies a Déu). Tampoc tinc necessitat de “pololar” buscant notorietat i protagonisme allà on altres ho buscant a bombo i plateret (repeteixo que duri). Tot i així, sempre procuro buscar punts d’acostament i de convergència, mai de distanciament i de divergència, per què sempre he cregut de les opinions de la gent sumant encara que aquestes siguin diferents a les meves.
Puc dir amb veu molt alta i clara, que allà on he estat he tractat amb gent de tots els àmbits i colors socials i polítics i amb tots ells sempre he mantingut una bona relació. Al cap davall tots saben del meu tarannà catalanista i independentista, però sobre tot amant de la gent i del tracte humà (no de menjar, eh).
Escoltant sempre aprenc molt, als xerraires no els escolto, per què venedors de fum i productes capil·lars de creixement ràpid els trobem a tot arreu i el peix a la peixateria.
Quan parlo m’agrada que m’escoltin, i el costum que tenen alguns de no escoltar per què sempre estan buscant la manera de tocar els collons (perdó) em treu de polleguera.
Bé doncs, tenia ganes de escriure una reflexió amb tots els respectes, sobre tot als meu simpatitzants,...o no!