dissabte, 5 de juliol del 2008

NOSALTRES SI SOM DEIXE MÓN!!!!

Fa temps que tinc ganes d'escriure sobre un tema que em comença a preocupar.
Què passa que el món geganter no surt als mitjans d'informació, i en canvi altres expressions de la Cultura Popular surten constantment a TV 3, amb el seu programa de quarts de vuit ?.
Els diaris d'informació general, sobre tot, els d'informació comarcal, tenen les seves planes reservades per anunciar les places on hauran actuacions els caps de setmana, i posteriorment el dilluns amb la gran remesa d'actuacions de 7, de 8, de 9 pisos, les llenyes, etc.
Darrerament han hagut dos fets geganters prou importants, que no han tingut el ressò que es mereixen.Sens dubte, parlo de la celebració dels 20 anys del Treball i la Cultura a Miravet.
Posteriorment la Ciutat Gegantera a Sant Vicenç dels Horts, tampoc va tenir ressò, a més, aquest dia el President de la Generalitat de Catalunya, per tant, també dels geganters, va preferir anar a La Patum.
Crec modestament que ja n'hi ha prou de fer el préssec, i anar amb el lliri a la ma. Hem de fer sentir el nostre estat de disgust i demostrar que nosaltres també som de carn i ossos, i que mereixem el reconeixement de l'opinió pública.
Hagut el canvi de direcció a la Corporació, a TV3, a Catalunya Ràdio, i res de res. La conselleria de turisme va organitzar una fira a Pisa, i tots els mitjans van destacar la Colla Castellera, dels gegants van dir poca cosa.
Habitualment ens diuen que el fet Casteller és competitiu...i tant !, de vegades és deixa anar una botifarra o algun clatellot, quan hi ha llenya per part de la Colla rival.
Ens hem de revelar contra la submissió els poders que donen categories a les diferents expressions de la Cultura Popular, Tradicional i Festiva, nosaltres no cobrem , ells si, i molt !. Nosaltres ja fa anys que integrem als nous vinguts, com a expressió de normalitat d'una societat oberta, ells sembla que han descobert la sopa d'all, i així un sense fi d'exemples que hem podríem posar.
Ja sabem que de Trobades de Gegants hi han moltes els cap de setmana, però els Castells, tret de cinc o sis Colles que pugen amb els pisos de vuit i de nou, la resta sempre el mateix. Nosaltres a les nostres cercaviles i trobades participen petits i grans. En una jornada castellera, poca gent aguanta tota l'estona, habitualment ho segueixen integrants d'altres colles que van a veure-ho.
També però, nosaltres hem de fer un esforç per canviar algunes coses. Per exemple La revista de l'ACGC, és una revista “queca”, i espero que ningú s'enfadi, articles que costen de llegir, si ho portem a les escoles per fer divulgació, els mestres ens diuen que aquesta revista no la poden llegir els nens per que és feixuga, estic segur que amb un altre format, trobaríem més anunciants.
Els castellers tenen una revista moderna amb articles llaminers, plens de color, amena i fàcil de llegir.
Una altre tema, és la sensació que donem de manca d'unió, ells van tots a una a l'hora de demanar i reivindicar, a nosaltres ens costa deixar de banda els nostres egos...
Per acabar, que consti que a mi el fet casteller també m'agrada, però és de justícia dir, que ja que els posen d'exemple, ho diguem tot, estiguem d'acord o no.
En fi, siguem optimistes i veiem el got mig ple.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Joan, estic molt d'acord amb tu. I que consti que soc nat a terres castelleres, amant i defensor de cadscuna de les tradicions i expressions de la nostra cultura. Però també és de justicia dir que sembla que hagi tradicions de primera i de segona divisió.
No m'atreviria a dir de qui es culpa, potser dels nostres polítics, dels mitjans de comunicació, dels catalans en general o dels que formem part d'alguna de les colles del nostre país.
A mi només se'm passa pel cap una cosa, i tu ja li has donat una pincellada. Ja us ho vaig dir un dia en el consel de cultura, quan feia ben poc que ens coneixiem. Hem de tractar les tradicions culturals, com si fossin un producte a vendre o servei a oferir. I em refereixo tractar-ho integrament com si d'un producte comercial es tractes, amb una bona campanya de marketing, amb una bona política de comunicació i sobre tot fer que sigui atractiu per a diferents segments d'edat (cosa ja més difícil).

Una abraçada

Els Capgrossos

Els Capgrossos
Les figures més petites