El paper de les Administracions, sempre és prou adequat amb la Cultura Popular ?
Doncs malauradament crec que no. De vegades les més properes son les que son més llunyanes. Quants Ajuntaments donen l’esquena a les entitats que vetllen per la cultura, però a l’hora de la foto, apa som hi i que quedi quadrat.
En qualsevol cas, per part de les entitats és necessari donar coneixements i culturitzar la necessitat de preservar les nostres tradicions més ancestrals.
Hi ha moltes Colles de Geganters, Esbarts, Bastoners, Falconers, Trabucaires, Diables, etc., que estan abandonades, i us puc assegurar que te molt de mèrit, tirar endavant.
Però tampoc és tota la culpa dels ignorants administradors, és senzillament, la mandra de fer entendre que les tradicions s’han de preservar, cuidar, mantenir, per que els nostres fills puguin gaudir fins que en gaudeixin els seus fills, així com hem fet nosaltres.
L’obligació dels Ajuntaments amb els seus Alcaldes, Regidors, tècnics, administradors, etc., és entendres amb aquestes entitats, i la vegada aquestes, fer el possible per entendres amb les administracions, i si és necessari, buscar mitjancers fins arribar a l’acord. El trencament de les relacions no porta a cap bon camí.
Per això és molt important la signatura de convenis, en la que, tant entitat com Ajuntament, estableixin un marc de col·laboració mútua, on és te que posar les activitats representatives, els actes protocol·laris, el manteniment de les figures o vestuari, i en la que tots dos sàpiguen fins on és pot arribar, i a que és poden acollir.
Hi ha Colles de Geganters que és passen temporades inaugurant edificis, carrers, monuments, etc., tot i que hem de respectar el que fa cada un, crec que no ha de ser aquesta la feina a fer, per dos raons molt bàsiques :
1.- El fet de veure constantment les Gegants, avorreix i cansa, i deixa el fet màgic de veure sortir els Gegants de cercavila ballant.
2.- És un “ganxo” fàcil de festa i xerinola.
Sabem de moltes Colles que s’han cremat fent un excés d’activitats, i per tant sempre en perdem tots.

En fi , així ho penso, i així ho escric.