GRÀCIES RAMON

Ahir, diumenge de Pasqua, a casa varem tenir un disgust, ens varen informar de la mort del Sr. Ramon Ambrós, ex - Alcalde de Sant Vicenç de Montalt, i millor persona.
Des de el matí de diumenge, els comentaris que m’han arribat van en el mateix sentit, bona persona, senyor, “gentleman”, etc, etc.
Jo vaig conèixer al Ramon, ara farà, uns 17 anys, quan ell era Regidor de Sanitat i jo era el Director de Voluntariat per Socors i Emergències de la Creu Roja d’Arenys de Mar.
Varem crear un projecte de transport urgent de malalts i ferits d’accident per els horaris nocturns amb vehicles medicalitzats. Varem convidar a tots els Regidors de Sanitat del Maresme Centre, és a dir Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Sant Iscle i també Sant Vicenç de Montalt.
El projecte era ambiciós, però a la vegada molt costós, doncs els pobles s’havien de fer càrrec del cost del personal assalariat, ja que fins al moment només és cobria els caps de setmana amb voluntaris.
Doncs be, allà el Ramon Ambrós va defensar el projecte com si fos seu, on la majoria de membres de la Creu Roja varem quedar sorpresos, ja que és va quedar sol.
Malauradament, el projecte no és va posar en marxa per falta d’acord polític o de sensibilització social per part dels Ajuntaments grans, els petits estaven disposats a tirar endavant.
Des de a les hores, jo no vaig tenir cap més contacte, el temps passa, vaig deixar de ser “Bon Samarità”, per casar-me, i tenir la meva filla, bé jo no, la meva dona.
Al venir a viure a Sant Vicenç, coincideixo com a vilatà amb el Ramon sent Alcalde, i el Regidor d’Educació, em Miquel Àngel Martinez, actual Alcalde, va promoure, a través de l’Escola de Música Municipal l’Oriola, la creació del curs d’iniciació a l’aprenentatge per tocar la gralla, que com sabeu és l'instrument musical que acompanya als Gegants. Aquest aprenentatge s'ha fet totalment gratuït per els membres de la Colla, i que afortunadament s’ha mantingut fins avui.
Aquest fet, que sembla poca cosa, va ser la llavor, per què uns dos anys més tard, els Gegants de Sant Vicenç tornessin a sortir a les cercaviles i ballar, ja que varen estar molt temps adormits i sense activitat.
Aquest fet, sens dubte va animar molt a una colla de ximples, a tenir l’empenta d’aquesta entitat, ja que una de les coses amb més orgull, és la nostra música amb els seus grallers i tabalers..
Posteriorment, més coses de la vida, varen succeir dos fets, i com sempre un de bo i un de dolent. Començarem per el dolent, per no deixar mal gust de boca.
La nostra entitat va patir un dels atacs més importants dels que es puguin sofrir, de part d’un impresentable que ens va fer molt de mal, no us diré el pecat ni el pecador, però si que us puc dir, que el Ramon, ens va donar tot el suport necessari, (també altres ens van recolzar) tant a nivell personal com de partit, i és va posar a la nostra disposició. Nosaltres li varem demanar que no utilitzés el fet, per fer “llenya”, que les “ rierades” no son bones per a ningú, i normalment tothom s’esquitxa. Lo qual nosaltres els varem agrair molt.
El fet bo, com no, la elecció de la nostra Geganta Margaridassa, Pubilla del Maresme 2006, lo qual volia dir que a l’any 2007, Sant Vicenç havia d’organitzar la XVII TROBADA DE GEGANTS DEL MARESME.
Doncs bé, sabeu qui va ser el primer o els primers en felicitar-nos per escrit ?, doncs efectivament, el Ramon Ambrós i el seu grup polític.
A la Colla, ens va agradar molt el detall, i el varem tenir molt en conte, ja que volia dir que tant l'equip de govern com l'oposició ens recolzava, i això amb la que ens venia a sobre...
El fet de que un grup polític és posi a la teva disposició, deixa ben clar les sensibilitats a tenir en compte.
En tots aquells actes que hem fet amb els Gegants, sempre recordo haver vist al Ramon Ambrós amb la seva dona, la Maria, en un racó o altre, veient i gaudint de la nostra Tradició i saludant el pas dels nostres Gegants.
Per últim, us explicaré el fet que durant l’escrit, he tingut "la barra" de parlar "del Ramon", i no "del Sr. Ramon". Doncs bé, és que una vegada em va “clavar una bronca”, per què li parlés de tu a tu, i com hem coincidit forces vegades, “patint” amb el Barça, al Casal d’avis, etc, etc, doncs això...

Gràcies Ramon!!!